CAPE
TOWN - PRAT D'AGUILÓ
El viatge
extraordinari d'una papallona
En el llunyà any de 1898 l'entomòleg
angles Butler publicà la determinació d'una nova
papallona de la familia Lycaenidae amb el nom de Cacyreus marshalli amb
exemplars procedents de Cape Town, llavors encara
colònia britànica.
Aquesta papallona va viure en aquesta zona alimentant-se
de la planta endèmica Pelargonium, coneguts a
casa nostra pels híbrids de jardineria i conreats arreu
com Gerani.
Fins fa pocs anys les petites papallones , entre 10 i 15
milimetres d'envergadura, s'han desenvolupat únicament a
la zona endèmica.
Als finals dels anys vuitanta i a principi dels noranta algunes
families sudafricanes, per temor de posibles revoltes
racistes contra els blancs, abandonaren el seu pais i
s'establiren principalment a Europa. Uns escolliren
tornar a Anglaterra , d'on provenien, altres a païssos
amb fiscalitat favorable com Andorra i finalment alguns
escolliren zones amb un clima mes benigne, més d'acord
amb la climatologia amb la que estaven acostumats.
D'aquests uns pocs arribaren a Eivissa amb els seus
equipatges i pertinences, i també algunes plantes que
eren com un lligam amb la natura del país d'on
provenien. No cal dir que algunes d'aquestes plantes eren
portadores d'ous, larves o crisàlides de la papallona.
Com va trobar a tots els balcons aliment en quantitat, la
papallona es va establir fins el punt que va ser objecte
d'estudi d'algun tècnic que, sense tenir cap experiència
en la determinació de la complicada familia dels
Lycaenidae, la va determinar com Lampides
boeticus (Linné 1767), espècie que s'alimenta
d'altres plantes.
El 1991 es va publicar com nova per a la fauna Europea
(Sarto i Monteys).
Posteriroment altres localitats de les illes s'han afegit
i també de la península com Dènia a la Marina Alta.
Més tard Valencia, Castelló s'han afegit a la zona
d'influència d'aquesta papallona que ha fet estralls en
la flora de molts balcons i eixides.
Tambè hi ha una cita única del Prat de Llobregat.
Personalment nosaltres l'hem trobat a Dènia (1992), Puçol
(1993), Vinaròs (1993), Amposta (1993), Roda de Berà
(1995) El Medol (1995) Olivella (1996) Vilanova i la
Geltrú (1996), Sant Quintí de Mediona (1996) i
finalment al Baix Llobregat, on aquest any 1996 la podem
trobar arreu, Esplugues (1995), Cervelló, Molins de Rei,
Gavà, Martorell, Viladecans, Abrera, etc. tots aquests
el 1996.
La comercialització de la planta nutricia ha afavorit la
seva expansió fins el punt que es possible trobar-la
arreu el principat. Això ho demostra el fet que el dia
30 de juliol durant el treball de camp al Parc del Cadí
Moixerò a la zona de la Cerdanya al arribar al mateix
refugi del Prat d'Aguiló (2000 m.) vàrem veure volar
una petita papallona que, per la seva forma
caracteristica de vol, no vàrem dubtar en reconeixer-la
inmediatament. Una vegada capturada, la pregunta de com
havia arribat allí es va fer palessa.. Varem examinar
algunes plantes i les restes vàren demostrar que havia
completat el seu cicle de vida al mateix lloc. Amb el
raonament de que viu i treballa al Cadí l'afegim a la
fauna del Parc i que ja fa temps ho és de Catalunya.
En algunes publicacions hem llegit que al nostre país aquesta
espècie no tenia enemics. Després de fer cria en
captivitat, recollint crisàlides a punt d'eclosionar
podem negar-ho rotundament. Hem trobat dos petits
hymenòpters paràsits (Chalcidae) amb material
de Dènia i Vinaròs.
Tantmateix, en estudis de laboratori, hem constatat la
costum de l'eruga que, en situacions de alta densitat
poblacional, es torna caníbal, menjant-se unes a les
altres, tant siguin erugues o crisàlides.
La veritat és que aquesta petita papallona està eliminant
a totes les plantes de gerani de jardí i que en poc
temps no veurem ja en tan gran nombre pels balcons i
jardins. L'espècie tambè menja les espècies de gerani
silvestre autòctones.
Aquesta és la aventura viatgera d'una espècie, que podem
considerar com catalana, i que és un exemple de la
colonització d'una espècie per causes humanes.
Alfons G. Dolsa i Mª Teresa Albarrán (Agost 1996)
|
CAPE
TOWN - PRAT D'AGUILÓ
El viatge
extraordinario de una mariposa
En el lejano año de 1897 el entomólogo
inglés Butler publicó la determinación de una nueva mariposa
de la familia Lycaenidae bajo el nombre de Cacyreus
marshalli con ejemplares de Cape Town (Sudafrica),
entonces todavia colónia británica.
Esta mariposa vivió en esta zona, alimentandose de las
diversas especies de Pelargonium, conocidas aquí,
como plantas de jardineria, bajo el nombre de Geranio.
Hasta hace pocos años estas pequeñas mariposas, entre
10 y 15 mm. de envergadura, se han desarrollado
únicamente en la zona endémica.
Pero a finales de los años 80 y a principio de los 90
algunas familias sudafricanas, por temos a posibles
algaradas racistas en contra de los blancos, abandonaron
su pais y se establecieron principalmente en Europa. Unos
escogieron el Reino Unido, de donde provenian, otros
paises con fiscalidad favorable como Andorra y otros
lugares de clima mas benigno como Ibiza, con todos sus equipajes
y propiedades personales y sus planteas preferidas, entre
ellas algunos Pelargoniums que representaban un
enlace con el pais de procedéncia. No hace falta suponer
que en dichas plantas eran portadoras de huevos, larvas o crisálidas
de la mariposa.
Como encontró alimento suficiente en todos los balcones,
la mariposa se estableció hasta el punto de ser objeto
de estudio de algun técnico, que sin tener ninguna
experiència de la compleja familia Lycaenidae,
la determinó como Lampides boeticus (Linné
1758), espécie que se alimenta de otras plantas.
En 1991 se publicó su adcripcion a la fauna Europea
(Sarto i Monteys).
Posteriormente a otras localidades de las Baleares se han
añadido otras de la Península como hábitat de la
espécie. La primera Denia en Alicante. Mas tarde
Valéncia, Castellón se añadieron a la zona de influencia
de la mariposa, que esta causando estragos en la flora de
balcones y jardines.
Tambien hay una cita del Prat de Llobregat. Logroño y
Granada se añadieron a la lista.
Personalmente nosotros la hemos encontrado en Dénia
(1992), Puçol (1993), Vinarós (1993), Amposta (1993),
ROda de Berà (1995), El Mèdol (1995), Olivella (1996),
Vilanova i la Geltrú (1996), Sant Quiní de Mediona
(1996) i finalmente la comarca del Baix Llobregat, donde
este año de 1996, la podemos encontrar en todas partes, Esplugues
(1995), Cervelló, Molins de Rei, Gavá, Martorell,
Vialdecans, Abrera, etc.
La comercialización de la planta nutricia ha favorecido
su rápida expansión, hasta el punto de que es posible
encontrarla en todas partes. Esto lo demuestra el hecho
que el dia 30 de junio, durante el trabajo de campo en el
Parc Natural del Cadí-Moixerò, en la zona de la
Cerdanya al llegar al refugio de Prat d'Aguiló (2000 m.)
vimos volar una pequeña mariposa que, por su vuelo característico,
la reconocimos inmediatamente. Una vez capturada, la
pregunta de cómo habia llegado allí se nos hizo
presente. Examinamos algunas plantas y sus restos nos
demostraron que ya habia completado su ciclo allí mismo.
Con este razonamiento la sumamos a la fauna del parque ya que
lo es de Catalunya desde hace tiempo.
Se ha publicado la ausencia de parasitos en nuestro país.
Después de multitud de crias en cautividad, recogiendo
crisálidas a punto de ecosionar, podemso negarlo
rotundamente, ya que hemos encontrado dos pequeños
hymenópteros parásitos, chalcydae, en material
de Dénia y Vinaroz. Asimismo hemos constatado la
costumbre de la oruga que, en situaciones de alta
densidad poblacional, adquiere costumbres caníbales, comiendose,
unas a otras, tanto sean orugas o crisálidas.
La verdad és que esta pequeña mariposa, su oruga, esta
exterminando todas las plantas de geranio de jardín y
que en poco tiempo dejaremos de ver en tan alto número
en los balcones y jardines. Hay que añadir que la
espècie también se alimenta de las espècies de Geranium
silvestre autóctonas.
Esta és la aventura viajera de una espécie ejemplo de
la colonización de un organismo por causas humanas.
Alfons G. Dolsa y Mª Teresa Albarrán (Agosto 1996)
|
Guia de Camp de les Papallones del Baix Llobregat
