Des que en aquest planeta varen aparèixer els primers éssers vius, una característica que els ha identificat és la d'adaptar-se a les variacions climàtiques i geològiques canviant els seu hàbitats per altres que els hagin estat favorables. Aquesta és l'estratègia en cas de no poder adaptar-se a aquestes variacions.

També s'han desplaçat i han conquerit nous espais moltes espècies d’animals i vegetals arreu el planeta.

Alguns d’aquests han aprofitat la capacitat viatgera d’altres animals per traslladar-se amb ells. Llavors que han viatjat dins l’organisme d’aus o mamífers, o enganxats al pèl o la ploma.

Però també ho han fet aprofitant la gran capacitat viatgera de l’home, des de temps immemorial. I no des dels últims temps. Moltes espècies han estat transportades intencionadament; les patates en són un bon exemple. Aquestes, en aconseguir una gran distribució, han afavorit l’extensió de l’escarabat de la patata, Leptinotarsa decemlineata, que vivia únicament a les muntanyes Rocalloses dels EUA.

En els últims anys, a Catalunya, ha aparegut una espècie que ha estat àmpliament detectada a tots els balcons, eixides i jardins del país. És la barrinadora del gerani, Cacyreus marshalli, Butler, procedent de Sud-àfrica.

El segle passat es va importar, des d’aquesta zona africana, el conegut gerani de jardí, que en realitat són plantes del gènere Pelargonium. Fins ara aquesta planta ha estat extensament repartida per la seva resistència a molts paràsits i perfecta adaptació al nostre clima, molt semblant al d’origen.

Però a finals dels anys vuitanta alguns ciutadans sud-africans, de raça blanca, varen establir-se a Europa, d’on procedien, fugint dels possibles perills en cas que la total democratització del seu país no seguís el camí de pau desitjat.

Algunes d’aquestes persones escolliren Eivissa i portaren en els seus equipatges algunes plantes que, presumiblement, portaven larves o ous al seu interior. D’aquests ous o erugues varen néixer les primeres papallones que varen trobar abundós menjar a tots el balcons, finestres i jardins.

D’aquesta illa la papallona es va estendre a la resta de l’arxipèlag. També va arribar a la península per Dénia, de la que la separen 90 km.

El 1993 es va detectar a Catalunya i a Amposta, i després una cita única a El Prat de Llobregat. Però ja l’any 1996 nosaltres la vàrem trobar a Prat d’Aguiló, al Parc Natural del Cadí, a 2000 m d’altitud, on s’alimentava de Geranium pyrenaicus.

La seva distribució potencial es per tant tota Catalunya. Nosaltres l’hem detectada també al sud de França.

La papallona femella posa els ous preferentment al calze de les flors, però també les posa sobre les fulles. L’eruga entra al tronc per la flor i el pecíol, i viu endòfita fins al seu últim estadi en què crisalida a l’exterior.

L’eruga, en aquest moment i en cas de gran densitat de població, es torna caníbal i es menja les crisàlides i erugues petites que troba. En aquest cas, les papallones resultants són d’una talla sensiblement més gran.

Aquesta espècie també és atacada per diversos depredadors. Ocells i altres insectes en són els principals. Hem constatat la captura d’erugues per part dels himenòpters Polistes gallicus i Vespa germanica. També alguns paràsits dels ordres Hymenoptera i Diptera tenen aquesta espècie entre la seva dieta.

Aquesta espècie podem considerar-la com de la fauna catalana. La seva adaptació i distribució afavorida per l’abundància del seu aliment fa que sigui impensable la seva desaparició. Són inútils totes les accions que es puguin fer en contra. Podrem eliminar alguns individus, però serà qüestió de pocs dies l’aparició de nous ous i larves. Com sempre, la lluita contra els insectes és una tasca impossible.

 
Since the first living beings appeared on this planet, one characteristic that has identified them is their adaptability to climactic and geological variations by changing their habitats towards more favourable ones. This is their strategy in case they cannot adapt themselves to such variations.

Many animal and vegetal species all over the planet have also moved into new spaces and then conquered them.

Some of those species have taken advantage of the travelling ability of other animals in order to move along with them. Some seeds have travelled inside the body of birds or mammals, or else sticking to the fur or feathers.

But they have also done it by taking advantage of the great travelling ability of human beings, since very long ago. Many species have been transported intentionally, potatoes being a good example. These, after having reached a wide distribution, have favoured the spread of the Colorado potato beetle, Leptinotarsa decemlineata, which only used to dwell in the Rocky Mountains in the USA.

Lately, a new species has appeared in Catalonia which can be widely observed in every balcony, porch and garden in the country. It is Cacyreus marshalli, Butler, which comes from South-Africa.

The well-known garden geranium, which actually belongs to the Pelargonium genera, was imported from that African area during the last century. Up to now, these plants have spread widely thanks to their resistance to many parasites and their perfect adaptability to our climate, very similar to their original one.

However, at the end of the eighties, some white South-African citizens settled in Europe, where they came from, running away from any potential danger in case the change towards democracy in their country were not peaceful enough.

Some of those people chose Eivissa and carried among their luggage some plants which presumably bore some larvae or eggs inside.

Out of these eggs or caterpillars, the first butterflies were born; and they found plenty of food in all the balconies, windows and gardens.

This butterfly spread from that island towards the rest of the archipelago. It also reached the peninsula of Dénia, just 90 km away.

In 1993, it was observed in Catalonia, and in Amposta, and later on a single reference in El Prat de Llobregat is recorded. But in 1996, we found it in Prat d'Aguiló, in the Cadí National Park, at 2.000 m high, where it fed on Geranium pyrenaicus.

Its potential distribution stretches over all Catalonia. We have also observed it in the South of France.

The female lays her eggs preferably inside the calyx of the flowers, but she lays lays them on the leaves as well. The caterpillar enters the trunk through the flower and the leaf stalk. It remains endophite until its last stage, chrysalis towards the exterior.

Then, and in case of a high population density, the caterpillar becomes cannibal and eats the chrysalides and the small caterpillars it finds on its way. In this case, the resulting butterflies are noticeably bigger.

This species is also attacked by several predators. Birds and other insects are the main ones. We have witnessed their capture by Hymenoptera Polistes gallicus and Vespa germanica. Some parasites of Hymenoptera and Dyptera orders also include this species among their diet.

We may consider this species as part of Catalan fauna. Their adaptation and distribution, favoured by the abundance of their food, makes their extinction unthinkable. Any action against them is useless. We may eliminate a few individuals, by the appearance of new eggs and larvae will be a matter of just a few days. Like always, the fight against insects is an impossible task.