Carl Linné i els pioners de l’Historia Natural

Actualment hom està prenen consciència sobre la natura i de la seva protecció, de la qual cosa avui ningú té el més mínim dubte. Els coneixement que avui és té, a nivell general, és sens dubte més precís que mai ho havia estat.

Multitud de llibres, vídeos, pel·lícules, debats i sèries sobre la natura a totes les TV ens les trobem arreu.

Però malgrat tot en pocs llocs és fa referència a aquells homes i dones que varen posar les primeres pedres en el coneixement de la natura i dels seus secrets. I tot això d’una manera precisa i sistemàtica.

D’entre una munió de pioners en el tema en Carl Linné destaca per multitud de raons. Ell va ser el primer en establir un sistema de nomenclatura i classificació que, adoptat per tothom, servis d’eina per que tots els investigadors s’entenguessin.

Linné va néixer a una localitat del sud de Suècia anomenada Rashult el mes de maig de l’any 1707. Era fill d’un pastor protestant. Ja des de molt petit el seu pare el va endinsar en la observació de la natura.

El 1732 va fer un viatge d’investigació a Lapònia. Concretament va sortir el 12 de maig a les 11 en punt, segons les seves notes. En aquest viatge, pagat per la corona sueca amb l’encàrrec de trobar plantes que tinguessin una aplicació directa en l’alimentació, el jove Carl va descobrir una nova planta que va batejar amb el seu sistema binari, era la Linnaea borealis.

Desprès de varis viatges, és va doctorar a Holanda, va regentar algunes càtedres de botànica i es va fer càrrec d’alguns jardins botànics entre els que destaca el del comerciant Georgius Clifford. Aquí va publicar un catàleg d’aquest, seguint el seu sistema.

També va visitar Anglaterra, Dinamarca i Finlàndia.

A l’Europa del seu moment va tenir alguns oponents del seu sistema i entre ells destacà el francès Joseph Pitton de Tournefort. A aquest el mateix Rei de França el va abandonar al ordenar, per ordre reial, la implantació del sistema linneà.

Com a curiositat vull dir que un argument en contra del sistema linneà era la utilització del sistema sexual amb l’explicació de com podien ensenyar a unes noies aquest sistema tant "pecaminós". Eren altres temps.

Les obres que posen definitivament ordre a la natura son les diferents parts del Sistema Naturae dels anys 1754 i 1758.

El treball de Linné va tenir continuadors com Fabricius, Lageström, Löfling i altres.
El 1751 publicà "Philosophia botanica". Linné assegurava que era possible crear un sistema natural de classificació natural a partir de la creació divina, original e immutable de totes les espècies. Faltaven mes de 50 anys per que neixes Charles Darvin !.

Va demostrar la reproducció sexual de les plantes i va donar nom a les parts de la flor. Noms que utilitzem encara. Va establir un esquema taxonòmic basat únicament en aquestes parts sexuals, utilitzant l'estam per a determinar la classe i el pistil per a determinar l'ordre. També va utilitzar la seva nomenclatura binària per anomenar plantes especifiques, seleccionant un nom pel nom genèric i altre per l’específic. En l'actualitat s'utilitza el sistema de Linné, però les espècies es classifiquen sobre la base de les seves relacions evolutives, determinades per la genètica, la bioquímica i la morfologia. També va contribuïren gran mesura a la taxonomia animal. A diferencia del sistema emprat amb les plantes per la classificació dels animals utilitza a una varietat de característiques que inclouen observacions de la morfologia interna.

Les col.leccions de Carl Linné estan dipositats a la Societat Linneana de Londres.

Al Deu etern, savi i omnipotent l'he vist com es passejava davant meu i he quedat confós. He descobert moltes petjades dels seus passos a les seves obres. Fins i tot en les mes petites. ¡Quina sabiduria! ¡Quin poder! ¡Quantes inexplicables perfeccions hi han!